Àngel Margareto: «Amb Atzembla volem que la música siga un gran altaveu de les lluites minoritzades»

Àngel Margareto és la veu del grup de punk-rock ATZEMBLA, fundat al 2008 desde l’Horta Sud (València). El primer disc, ‘Arrels‘, va sortir a l’any 2010, i amb aquest treball donen els seus primers passos pels escenaris del País Valencià. Al 2012 trauen el seu segon CD anomenat ‘El teu viatge’. A més a més, aquest treball va comptar amb la col·laboració de Miquel Gironès com a productor. Enguany, han tret un senzill que es diu ‘Cors Armats’ amb quatre temes que parlen de la vida difícil i complexa dels jovens en la actualitat. A més a més, aquestes cançons compten amb les col.laboracions de Vera i Bárbara de Mafalda i de Xabi Solano i Pini d’Esne Beltza. Àngel ha volgut atendre la nostra crida i ha estat un plaer per a l’equip de Festibang. Comencem amb l’entrevista que ens ha concedit  Àngel.


  1. Sou un grup de punk-rock valencià que veniu de l’Horta sud, València. Creieu que la música en valencià és necessària per a la societat i cultura valencianes?

À.M.: Totalment. Tant la música com qualsevol altre tipus d’expressió artística i cultural és necessària per a la cultura i la seua difusió. Avui en dia, gràcies a molts grups i a molts músics que van sembrar una bona llavor i van creure que era algo molt important per a la cultura el fet de cantar i tocar en la nostra llengua. A partir d’ahí, han sorgit molts grups i no és novetat que la música en valencià tinga molt bona salut tant a nivell de lletres, com a nivell musical i com a nivell d’estil.

2. Enguany heu tret un LP amb quatre cançons. Quin missatge heu volgut transmetre al vostre públic i quins objectius pretenieu en publicar aquest treball de 2016?

À.M.: Cadascuna de les cançons conté un missatge diferent a la resta. Pel que fa al concepte de Cors Armats, el grup apel·la a la necessitat de pertànyer a un col.lectiu, a algo més gran, a societats, a cultures, a ateneus populars, casals, organitzacions, etc. D’alguna forma, hem volgut donar-li sentit a totes aquestes expressions col.lectives. El sentit de Cors Armats podria ser també juntar-se amb els amics i refugiar-te d’alguna forma i compartir els teus problemes personals. Els éssers humans són gregaris, tenim eixa necessitat de sentir-nos integrats a un grup.

3. L’any que ve traureu un nou disc. Ens podeu fer un avanç del que serà el vostre tercer disc?

À.M.: Lamentablement no et puc avançar res. Tan sols podem confirmar que el traurem després de l’estiu de 2017. Actualment estem treballant en les cançons i anem tancant-les una a una. Queden els arranjaments, les produccions, etc. Ens queden un muntó de hores al local d’assaig. Tenim pensat traure alguna cançó solta. Anirem informant a les xarxes socials.

4. Se us ha comparat amb grups mítics com La Gossa Sorda i Obrint Pas. Que suposa per a vosaltres aquestes comparacions?

À.M.: És algo normal. Hem eixit d’ahí realment i n’estem orgullosos. Quan vam començar erem 4 o 5 persones al grup, el que feiem era quedar per tocar versions dels grups que eren referents quan erem adolescents com Obrint Pas o La Gossa. A més, tenim un estil musical semblant a aquestos grups perquè incloem la dolçaina, tenim melodies de metall, etc. Nosaltres som persones diferents i no intentem copiar a ningú. Tota la música que fem nosaltres ix dels nostres caps i dels nostres instruments.

0006701452_10
Atzembla, al complet | ATZEMBLA

5. Que hi penseu sobre la manca de mitjans de comunicació al País València? Creieu que s’acabarà instalant de nou RTVV (Radiotelevisió Valenciana)?

À.M.: Hem vist com una vergonya absoluta, el que ha fet el Partit Popular durant tants anys que han estat ací gobernant. I el tancament de RTVV és un dels resultats d’eixes polítiques abusives que implantava de forma autoritària i absolutista. És una autèntica llàstima, ja no sols per la gent que va perdre el treball, sinó perquè com a ciutadans actualment no tenim representació de la nostra cultura a un canal important. Hi ha canals locals però són molt xicotets. Canal 9 distava molt de ser un canal de referència per a tots els ciutadans perquè jo crec que no representava a tots. L’únic que calia era lluitar perquè fora completament independent. La independència de les estructures comunicatives de la premsa respecte dels governs és molt important. Pense que els periodistes han de ser independents de qui estiga governant en cada Ajuntament. Espere que tornen a obrir RTVV. Em sembla inacceptable que la ideologia influïsca en la informació.

6. La dolçaina és l’instrument clau del vostre grup. Qué aporta a la sonoritat i ritme del grup?

À.M.: La dolçaina sempre ha sigut un instrument característic de la nostra cultura i folklore valencià. La nostra idea sempre havia sigut fer un grup fester i combatiu en el qual poguérem expressar el nostre descontent amb la societat actual. La dolçaina representa per una banda la festa, i per altra la lluita. A nivell sonor i de registres, aquest instrument limita un poc les tonalitats d’algunes cançons. És un instrument molt antic. Sempre té que tindre un moment molt concret per a ella i una melodia a la que hem d’anar acords perquè és molt difícil combinar-la amb altres instruments. En directe és una passada quan la dolçaina sona perquè la gent fa pogos. En definitiva, la dolçaina aporta himnes i potència.

7. Heu actuat en festivals com el Festivern, el Feslloch, Aplec dels Ports, Concert de Falles o FACT d’Algemesí. És un pas endavant d’Atzembla a nivell professional?

À.M.: Qualsevol grup necessita estar als cartells dels festivals, per la promoció, dels quals molta gent va a comprar l’entrada. I això ja fa que la gent veja el teu nom i et conega i a lo millor que entre en la teua web o en la pàgina de Facebook i es descarregue el teu disc. I a banda, si el grup ho fa bé en directe és un aparador molt gran per a que qualsevol tipus de gent que vaja a eixe festival ens conega. Ara ens espera el Festivern i després en febrer el Gazpatxo Rock d’Ayora. Són festivals que abarquen un muntó d’estils diferents i això vol dir que et pot vore gent molt diferent. Els grups necessiten d’aquests esdeveniments.

Un dels festivals al que Atzembla ha sigut convidat | GAZPATXO ROCK XII

8. Com van ser els inicis d’Atzembla? Conta’ns un poc com va sorgir el nom de la formació i el comboi.

À.M.: Ja fa molts anys que vam començar encara que som joves, entre 24 i 25 anys. Ens vam formar al 2007 quan ja teníem un local d’assaig en condicions. Abans d’això quedàvem Miquel el baixista, Rafa el dolçainer i Pedro el guitarrista solista, que van ser els pioners del grup per tocar versions de Talco, La Gossa, Obrint, Ska-P, etc. Poc a poc vam anar entrant components del grup fins que el 3 de maig de 2008 vam fer el nostre primer concert a Alfara. L’origen del grup es remonta en una paraula que es diu Atzembla que apareixia en el llibre ‘Mil i una nits’, que Rafa va llegir i aquesta paraula li va agradar. Doncs va vore la típica explicació que hi ha baix de la paraula: ‘Bèstia de càrrega’. Li molava la metàfora d’un animal com la mula que tira del carro, que sempre tira endavant.

9. Que vos inspira la música? Penseu que els músics valencians han estat maltractats per la indústria musical discográfica?

À.M.: La indústria discogràfica no està formada per músics. Obviament açò és un negoci, vull dir que en el nostre cas no perquè tot el que cobrem dels concerts s’ho queda Atzembla i serveix per als projectes com fer videoclips, gravar discos o fer gires a sales en hivern. Jo crec que les discogràfiques estàn formades per gent que tracta als grups com si foren empreses. Al cap i a la fi, s’ha de fer així perquè ha de ser rentable. Amb el que no estic tant d’acord és amb el que es fa en les ràdios, que reben drets per a ficar la música comercial. Probablement la música de parla valenciana cada volta és més gran i hi ha més grups, però això no es veu traduït en les ràdios. Els agents de publicitat fan propaganda i notícia amb diners i no amb música. Benvingut al món real, en aquesta vida tens que menjar-te coses que no t’agraden. Hi ha productores que s’encarreguen de buscar concerts, no més.

10. El masclisme en Espanya és una realitat. Veieu en la música una ferramenta social i cultural per tal de erradicar-lo i fomentar totalment la igualtat de gènere?

À.M.: El masclisme és un problema molt greu que té aquest país. Estàn morint moltes dones, que és el cas més extrem. Hi ha codis i símbols i formes masclistes instal·lades i normalitzades en la nostra forma de veure la vida. És un problema real i que hem d’assumir per tal de començar a ficar-li alguna solució o intentar anar per camins més igualitaris. La música és un element de visualització molt gran, un instrument, un altaveu. Amb els missatges, encara que amb la música no pugues canviar les coses de forma directa, agafem certes lluites que están molt minoritzades i les donem veu d’alguna manera. Deuríem de treballar colze a colze, tots i totes. No es tracta d’una lluita d’un gènere concret, sinó d’una lluita de tots com a societat. Nosaltres ja ho diguem a la cançó ‘Clara nit’ on tractem el feminisme. Vam trobar la forma de dir-ho com a homes i no com a que et colgues la medalla.


samarreta-negra-atzembla-ens-cuidarem.jpg
Aquest és un fragment del tema ‘CORS ARMATS’ (2016) | ATZEMBLA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s