Auxili: «Cal acabar amb les barreres lingüístiques que hi ha a la Península»

AUXILI està que se n’ix. Aquest grup de reggae des que van traure el nou disc ‘INSTANTS CREMANT’ en març, no han parat de fer concerts al País Valencià, però també han tingut temps de passar per Madrid, Barcelona e inclús el País Vasc, inèdit per als d’Ontinyent fins aquest 2016. En aquestos 8 mesos de gira han cremat més de 60 escenaris, entre els quals destaquen el festival ViñaRock, el Rototom Sunplash, el Feslloch, Acampada Jove, MareaRock, BioRitme Festival i ara aterren al Festivern, el festival d’Hivern de les Comarques Centrals Valencianes. Esteve Tortosa i Marc Andrés, les veus principals d’Auxili, ens han atès en aquesta entrevista. Desde Festibang volem agraïr la seua comparecència. Gràcies companys!


  1. Vau començar a tocar pels carrers de València, com ara al metre per tal de donar-vos a conèixer. Tinguent en compte que cada vegada se sanciona econòmicament el fet de tocar al carrer o a les víes públiques, quines altres maneres hi ha per a expressar música?

E.T. & M.A.: Gràcies a les xarxes socials molts grups de música que han començat de zero han pogut donar-se a conèixer i promocionar-se. És una xorrada el fet de que no es puga fer música al carrer.

2. Al 2013 doneu llum al vostre segon disc ‘Dolç Atac‘, produït per Sam Ferrer a WZ Estudi amb l’ajuda d’un verkami o crowdfundingCreieu que sense la confiança d’un segell discogràfic avui a dia és molt difícil produïr un disc en condicions?

E.T. & M.A.: No fa falta. Nosaltres quan vam fer Dolç Atac va ser autoproduït i no teníem segell discogràfic. Ara sí que tenim però hem aguantat fins poc perquè volem lliurar-nos d’unes feines enutjoses. És un tema burocràtic. Avui en dia és molt fàcil fer la teva música, autoproduïrte. Abans, en l’època d’Obrint Pas sí que necessitaves eixe recolzament, però avui en dia hi ha un circuit musical molt ampli i et pots donar a conèixer. Quan comences a xafar carretera per a fer concerts on la gent et vol vore és quan et plantejes tindre segell discogràfic. S’encarreguen de buscar-te concerts, allotjament…

3. L’últim treball del grup s’anomena ‘Instants Cremant’ (2016). Qué té aquest disc que no tenen els altres com Dolç Atac (2013) o la maqueta Existirem… (2011) ? El públic ha entès el missatge principal (contrapoder)?

E.T. & M.A.: Instants Cremant lo que té és un grau més a nivell musical i de maduresa a diferència de Dolç Atac. El estil segueix en la mateixa línea. La música i l’harmonia están més elaborades i també es més tranquil i calmat.

auxili-instants-cremant-portada.jpg (960×857)
TERCER DISC DELS AUXILI (2016) | VIASONA.CAT

4. S’apropa el Festivern de Tavernes de la Valldigna i aquest any heu sorprés realitzant el vídeo promocional del Festivern 2016/2017: ‘Foc i Vent’. Com va ser el rodatge d’aquest videoclip? Per què penseu que vos han elegit? Conteu-nos un poc com vau dur a terme la realització i producció d’aquest projecte.

E.T. & M.A.: Som un grup que s’ha criat al Festivern i hem vist crèixer veient-lo. Fa cinc anys vam tocar a La Bombonera, un pub de Tavernes de la Valldigna. Recorde que va estar molt guapo i es va petar. I fa dos anys ja vam tocar als escenaris del Festivern, on vam rebre una grandíssima acollida. Ens apetia molt fer aquest vídeo que l’any passat va fer Smoking Souls. Tenim molta amistat també en els organitzadors del festival. El bon rotllo que tenim en aquesta gent ha fet que tirarem endavant amb el vídeo. És un festival que el portem al cor i les nostres vivències segueixen acumulant-se.

5. Heu rebut unes acollides d’infart als vostres concerts d’enguany. Quins moments destaqueu de tota la vostra gira? Quines diferències hi ha entre tocar a Catalunya i al País Valencià?

E.T. & M.A.: D’aquest any destaquem el primer concert que va encetar la nova gira, que va ser a Benimaclet junt a La Raíz i Zoo. També destaquem festivals com el ViñaRock, el Rototom Sunplash, l’Acampada Jove a Catalunya, el Bioritme, el concert de Sabadell, els Meruts Festival on jugàvem a casa. En Catalunya ho viuen més, la gent es torna ‘boja’. En els concerts hi ha una connexió més intensa en el públic. Passa el de sempre, que açò de casa no ho valorem i lo de fora és el que volem, no? Estimem a la gent de la terreta.

 

6. El mes passat es varen celebrar els Premis Ovidi a Castelló. No hi penseu que falta la categoria de música reggae? L’última secció va ser la de hip hop i electrònica al 2011…

E.T. & M.A.: Ja no sols que falte la categoria de reggae, si nó que en falten moltíssimes perquè la música en valencià ha obert un ventall de propostes. De totes formes per a optar als Premis Ovidi cal apuntar-se i formar part del Col.lectiu Ovidi Montllor per a que el donen un premi. La música no és un concurs ni una competició. No som molt de concursos i de premis nosaltres. Valorar el que fem i valorar el que fa la resta i respectar-se.

7. En tots els anys que porteu damunt dels escenaris. Alguna experiència o alguna anècdota graciosa que vos haja succeït?

E.T. & M.A.: Va coincidir un concert que era el aniversari del Marc (rises), aleshores en  la cançó de Revoltes sempre intentem que la penya faça pogos i eixe dia vam obligar a Marc a baixar per a fer-lo amb el públic. Va ser molt divertit. També recorde que Marc en un concert a Tarragona em va pegar una colzà a la boca sense voler i em va trencar un tros de dent (carcallades). En ocasions hem firmat plàtans, botelles d’aigua buides i més coses.

DSC_0170-iloveimg-converted.jpg
AUXILI en un concert a l’Alcúdia de Crespins | M.M.A. Festibang

8. Com a segona casa hem escoltat de vosaltres que és Benimaclet. Què vos ha marcat d’aquest barri que fins i tot tenim una cançó dedicada a aquest?

E.T. & M.A.: Bueno, pues més de la meitat ha nascut a Beni, inclús l’Adrià, el baixista, és d’allí. Tots han passat per Beni, és un niu cultural i un refugi per a tots els estudiants que van a la ciutat. És com un xicotet poble d’estudiants.

9. Quins grups varen o són moltes voltes les vostres influències? Trobeu a faltar a algún grup de la terreta?

E.T. & M.A.: Trobem a faltar a Obrint, a Orxata, a la Gossa. Ells han deixat una empenta molt gran i realment ara es troba a faltar. I bueno, com a influències escoltem més música extranjera, més reggae internacional que grups d’ací, com Train To Roots, Mellow Mood. Alhora d’escriure fugim un poc de la música d’ací, encara que la escoltem prou.

10. Ontinyent és un poble on la música predomina molt. El fet de que es celebren dos festivals de música com són el Meruts Festival i el Diània diu molt de la qualitat musical que hi ha a aquest poble de la Vall d’Albaida. Penseu que falten festivals a més pobles o és un problema d’iniciativa?

E.T. & M.A.: Creiem que hi ha una sobreexplotació de concerts on pràcticament en estiu hi ha cada cap de setmana un concert en un radi molt xicotet de distància. Tenim que repartir un poquet més i no saturar tant a la gent. També seria interessant cuidar l’escena i mirar quins concerts fem i quins no perquè no volem que açó pegue un boom i se n’anem tots a la merda com a públic i com a músics.

11. En alguns concerts que realitzeu pels pobles de la comarca on no va molta gent. Exemple: Quatretonda. ¿Què sentiu realment quan el públic no respón tal i com s’espera?

E.T. & M.A.: Realment el sentiment que ens entra en eixe moment és un poc el de decepció perquè potser no sigam un grup suficientment potent com per a arrastrar tanta gent sense tindre que dependre d’un altre cap de cartell. Ho parlem en la gent que té molta experiència en aquest món i diuen que açò és normal al principi i hi ha concerts que té toca tocar davant poca gent com als petits pobles. Curiosament, els que ens contracten per a aquestos concerts paguen prou, és bastant curiós. Aixina funciona la indústria de la música.

12. ¿Creieu que deurien d’existir més festivals sostenibles y ecològics como el Bioritme o el DCODE que aposten per la millora del medi ambient, instauren el reciclatge i fan servir energia renovable?

E.T. & M.A.: Seria molt interessant perque sempre es queda aquí com un tercer pla. Mai tenim en compte el tema de respectar el entorn i deixar les coses netes. Sempre quan acaba el concert i es buida, tot està fet un merder i dona un poc de llàstima perque se suposa que som la gent conscienciada. I si nosaltres el deixem així, no em vull imaginar la que no estiga. És posible fer un festival i que siga sostenible, no cal anar-se’n al BioRitme per a reciclar.

Converted_file_bed6802f.jpg
Les veus principals d’AUXILI, durant la preparació d’un concert | AUXILI.NET

13. Marc tu has estudiat Geografia a València, i tu Esteve Magisteri a Cuenca. Vos ha aportat alguna cosa a la música que feu actualment?

E.T. & M.A.: Ens ha donat temps per a fer música a les nostres cases. A mi (Marc), no m’ha servit de molt. A mi (Esteve), allà en Cuencia no podia tocar la dolçaina però em va donar temps per a escoltar molts grups de reggae com els que he dit abans i ha estat una aventura guapa (raona).

14. L’altre dia senyalàveu a la revista Urban Vlc (complement del diari Levante) que “cal exterminar l’etiqueta de música en valencià”, però, com ho fem en aquestos temps?

E.T. & M.A.:  Està clar. Per exemple, a la música en anglés no se li diu aixina, tu dius música rock, indie. Volem que la música en valencià siga música normalitzada. Tenim l’indie dels Mai Mai, el rock d’Smoking Souls, el reggae de Égalité, etc. No etiquetem.

15. Si vos cridaren per tocar en el festival Arenal Sound de Borriana anirieu?

E.T. & M.A.: Aniriem encantats perquè no anem a ser nosaltres ara qui censurem festivals. Són espais que són un aparador (escaparate) perfecte per a moltíssima gent i més al Arenal que va gent més diferent i si arriba el nostre missatge, pues de luxe, no?

16. Sabem d’Auxili que moltes de les vostres cançons tenen pinzellades de cantautors de la nova cançó com Ovidi Montllor. Hi ha més?

E.T. & M.A.: Sí. Ens basem també en autors mítics com Vicent Andrés Estellés, Raimon, Salvador Espriu, Toti Soler, Lluís Llach, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Joan Vergés i Calduch, etc.

17. Alguna gira fora d’Espanya per a 2017 o no?

E.T. & M.A.: Ho tenim pensat  i estem mirant de cara a l’any que ve. L’únic problem és que és una inversió. Europa és el objectiu però sobretot per la Península i acabar en les barreres lingüístiques ja.


-CORTITA Y AL PIE: 

Qui es el més festero del grup? Esteve, Joan Marc, Adrià, Miquel. 

I el més tranquilet? Salva, el trompetista del grup. 

Qui es el més futbolero? Nosaltres dos i Sam, el tècnic de so.

El que més lliga. Ara tots tenim nòvia i no tenim molt de temps per a lligar entre tant de concert (rises).

Una pel·lícula. El Show de Truman i la Vida de Brian. 

Una sèrie. Black Mirror, Juego de Tronos i Utopia.

Un llibre. Nosaltres els valencians de Joan Fuster i Sapiens de Nuvyal Noah/Societat Ilimitada de Ferran Torrent.

Una cançó. L’estaca de Lluís Llach. 

Un viatge.Les nostres carreres de Karts, i ens agradaria anar a Japó.

Fifa o Pro.

Marc: Pro

Esteve: Fifa

Describiu en una paraula el que és AUXILI. I en una altra el que és Espanya ara.

Auxili somni (ambdós coincideixen), Espanya patranya (també coincideixen), i apart diuen “Espanya, el país del Costat”.

Fins ací la entrevista feta a Marc Andrés i Esteve d’AUXILI, que ens han atès molt educada i cordialment. De fet, venien d’un assaig a Ontinyent per a preparar el nou espectacle de la nova gira. Ens van dir també que sacrificarán una cançó de l’actual gira pel simple motiu que han de cantar la nova de ‘FOC I VENT’. El Festivern és la següent paraeta i les veus han de descansar.

L’ÀUDIO:

GRÀCIES AMICS!


 


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s